Capítol 1: Observant el futur per prevenir-lo

1. Com afecta el Canvi Climàtic a la Seguretat Nacional dels Estats Units. I en conseqüència a totes. Capítol 2

L’exèrcit dels Estats Units ha reconegut, inequívocament, l’existència del canvi climàtic. No en determinen, però, les causes, ni el seu origen antròpic, ni la responsabilitat del sistema econòmic/energètic. “El canvi climàtic no tan sols és real, sinó que va camí d’una catàstrofe sense precedents que podria conduir al col·lapse total de la societat nord-americana”.

El document, que fa un diagnòstic tràgic però gens lluny de la realitat arreu, és un trampós exercici de prestidigitació que, sense aportar cap solució més enllà del control i la intervenció, proposa una teràpia que no qüestiona ni les conseqüències del capitalisme, ni la gestió que es fa de la biosfera ni les energies fòssils. Tot el contrari, desaconsella la transició a les renovables i recomana assegurar els recursos disponibles arreu, donat que els Estats Units hauran d’afrontar restriccions de combustible.

Esdevé així, una eina que amenaça la ciutadania per aconseguir, a través de la por que genera la incertesa/inseguretat, més poder i diners pels militars, presentats com a garantia salvadora.

Escenaris de conflicte

Energia

Veu el desglaç de l’Àrtic més com una oportunitat per explotar els recursos i les noves vies de comunicació, que no pas una amenaça. I com una zona estratègica per aconseguir els combustibles fòssils – petroli, gas – que necessita. Considera que conté una quarta part de les reserves d’hidrocarburs no descobertes, un 20% de les quals estarien en territori nord-americà. Assenyala la ‘competència’ amb Rússia, de qui diu que està modernitzant les seves bases i flota, i recomana la millora i desplegament dels seus exèrcits a la zona.
Recomana també preparar-se per afrontar restriccions de combustible i preveure-les a través de simulacions o de realitat augmentada.

Aigua

L’informe també assegura que la demanda global d’aigua dolça superarà la disponibilitat cap a 2040. Abans, cap a 2030, un terç de la població mundial habitarà regions estressades per la manca d’aigua: nord i sud de l’Àfrica, el Pròxim Orient, la Xina i els Estats Units. Durant aquests dos decennis, augmentarà la ‘pertorbació social’/conflictes a les poblacions afectades. No diu, però, que les guerres per l’aigua no seran només entre els habitants dels territoris perjudicats, sinó que hi intervindran les potències dominants, també trasbalsades per aconseguir l’aigua que els falta. De fet, ja hi ha tràfic d’aigua a l’Àfrica, a través de l’apropiació de territori per produir aliments que després són transportats als països colonitzadors – la Xina, Israel, països del Golf Pèrsic – , a més de les transnacionals, dedicades a la producció de monocultius d’aliments, que un cop desplaçada la població nadiua, creen la necessitat de consumir-los. I ens els mengem acríticament, com si res.

Sí que insinua, en canvi, que ‘si s’ha d’intervenir’ al Pròxim Orient o al Nord d’Àfrica, no es podrà fer si no es millora el sistema de proveïment d’aigua a l’exèrcit. Les despeses d’aigua dels exèrcits nord-americans suposen, afirma, entre el 30 i 40% del pressupost de cada campanya, a causa de l’enorme infraestructura que es necessita per aconseguir/transportar aigua embotellada. Des de 2015 no s’han pogut autoabastir. L’augment de la temperatura i la sequera posen en perill les seves ‘missions’. En aquest sentit, recomana, investigar sistemes per obtenir aigua directament de l’atmosfera local per tal d’evitar que les intervencions esdevinguin impossibles.

Aliments

També veuen en perill l’alimentació a causa del canvi climàtic. I sostenen: “El sistema alimentari global està cada cop més trastornat per ràpids cicles de congelació-desgel a la primavera i la tardor, degradació del sòl, esgotament d’aqüífers d’aigua fòssil, propagació intensificada de plagues i malalties agrícoles i danys a la infraestructura marítima a conseqüència de les inundacions”. A conseqüència de tot plegat, augmentarà la mortalitat en els llocs més vulnerables. Com en el cas de l’aigua, diu l’estudi, les tensions per aconseguir aliments ‘requerirà’ intervenir en les zones de conflicte i lamenta no estar prou preparats. De fet, en comptes de proposar canvis en el sistema de producció i fomentar la sobirania alimentària d’aquests països, retornant els territoris espremuts i aturant l’extractivisme, atorga la solució a la intervenció militar i a l’ajuda humanitària. Tràgic.

Migracions

Bangla Desh

600 milions de persones estan amenaçades pel cap baix per l’augment del nivell del mar. Un dels països amenaçats més poblats és Bangla Desh. Són 160 milions d’habitants, dels quals 86 viuen a prop del mar en un territori que s’està inundant. L’informe planteja el risc que suposa la migració de 86 milions de persones a una zona tan poblada, – 40 per cent de la població mundial – i tan nuclearitzada.

Proposa ensinistrar militars i policia de Bangla Desh, cosa que és un indicador de la seva voluntat d’intervenció en el potencial conflicte, sense proposar cap altra mesura preventiva. De fet, l’informe, en general, assenyala que els Estats Units, davant la inestabilitat que suposa l’augment del nivell del mar i el desplaçament conseqüent de milions de persones, haurien d’estar preparats per intervenir a moltes altres regions.

En aquest sentit, reconeix que la intensa i perllongada sequera a Síria, als voltants de 2010, va causar desplaçaments massius de població cap a les ciutats que va tensionar. I fou l’origen de processos migratoris causats pel canvi climàtic procedents també d’Iraq. La població siriana ha disminuït en un 10% des del començament de la guerra.
Aquest procés es podria anar repetint a molts llocs i provocar tensions i guerres sense fi.

Estats Units

Les ambicions dels militars nord-americans no es limiten a la política exterior, també reclamen intervenir – garantir la seguretat, diuen – a l’interior. Per aconseguir-ho, transmeten la imatge d’un país que el canvi climàtic farà caòtic, una imatge gens allunyada de les amenaces reals però que manipulen convenientment per fer por i aconseguir passar a mans militars el control de les transformacions i la seguretat de les que se n’hauria d’encarregar la societat civil. I ho justifiquen amb l’argument que la tragèdia és inevitable. El mes de setembre passat, l’administració Trump admetia que la temperatura mitjana global pujaria 3,9ºC [7ºF] i que és a conseqüència de l’activitat humana. A continuació, però, anunciava que no pensava fer res. Ho podeu llegir al Washington Post.

Resumim les amenaces tal com les presenta l’exèrcit.

La majoria de les infraestructures crítiques, asseguren, no estan fetes per resistir les alteracions que causarà el canvi climàtic.

Caiguda de la xarxa elèctrica en un termini màxim de 20 anys.

La xarxa està envellida i funciona sense les inversions que caldrien. Detecten vulnerabilitats a les centrals elèctriques i a la xarxa de distribució i als seus components. I argumenten: caldrà més energia per causa de la radicalització dels fets meteorològics: calor i fred perllongats que exigiran més energia per a fer-los front. [Durant els focs de Califòrnia octubre/novembre 2019, 1 milió de persones es van quedar sense llum per evitar, diuen, la caiguda de la xarxa elèctrica].
L’informe descriu les conseqüències de la caiguda de la xarxa.
Pèrdua de sistemes informàtics, telefònics i comunicacions [Inclou vols aeris, satèl·lits i GPS], calefacció/climatització, aliments i medicaments peribles, transport públic, distribució de combustible, il·luminació, i distribució d’aigües residuals.

També detalla les amenaces climàtiques a les centrals nuclears. Hi ha 99 reactors funcionant als Estats Units. Un 60% són vulnerables per estar en zones de risc, com ara per tempestes severes, escassetat d’aigua per a refrigerar-les o a prop del mar.

Davant d’aquests escenaris, “una tempesta perfecta”, segons els militars, caldrien respostes militars d’emergència, que podrien afectar la mateixa capacitat de funcionament de l’exèrcit.

No diu res, com hem explicat més amunt, de desenvolupar energies reovables de forma generalitzada. És cert, però, que alguns Estats les estan implantant, i fins i tot algunes bases militars també.

Alimentació

Està amenaçada. Al voltant del 80%, tant dels productes importats com dels que s’exporten, depenen de l’aigua per obtenir-los. Per tant, els episodis radicalitzats pel canvi climàtics, des de les sequeres fins a les tempestes i les inundacions, comprometen l’alimentació. També resulta amenaçat el transport marítim si falta combustible. És escandalós que davant aquesta realitat, es parli de seguretat alimentària basada en mesures militars, enlloc de fomentar la sobirania alimentària.

Malalties

Al sud, plourà més i augmentaran les temperatures. Entre 1 i 3ºC a curt termini. Fins a 4ºC, com a mínim, a final de segle. Els hiverns més càlids i humits impulsaran la proliferació de mosquits i paparres, que mutaran i s’adaptaran a les noves condicions. Aleshores, podran transmetre malalties d’abast molt reduït o fins ara desconegudes i que hauran arribat a través dels contactes internacionals (Zika, malaltia de Lyme, virus del Nil occidental…) Entenen els militars que, en aquestes circumstàncies, també haurien d’intervenir.

Per tot plegat, reclama una ‘massiva’ infraestructura militar permanent al país i fora dels Estats Units.

Conclusions

L’exèrcit dels Estats Units, com tampoc ho fa Trump, no recomana mesures per fer front al canvi climàtic. I sí, en canvi, més poder, pressupost, instal·lacions, personal, armes, per atendre l’emergència amb criteris militars, excepcionals.

És fàcil d’imaginar que el President Trump i els poders econòmics no tenen intenció de posar en perill el domini mundial que, tot i decadent – i compartit -, encara somien recuperar. I ens preguntem: hi ha alguna relació entre les intencions expressades en el document i la desestabilització a l’Equador (país productor de petroli), Xile (primera potència mundial de producció de coure), i Bolívia (molt rica en liti)? Perquè aquesta relació sí que s’ha establert ja a molts indrets de l’Àfrica, i del Pròxim Orient, inclòs el Iemen, on, com que ja no queda petroli, la guerra entra en la fase d’extermini/genocidi.

Una potència militar no funciona amb energies renovables – us imagineu exèrcits a vela? O en globus?-. I des d’aquest punt de vista, per aconseguir el control dels recursos, cal trepitjar el territori, ocupar-lo. Per aquest motiu hem titulat ‘capitalisme militar’, perquè sempre el capitalisme ha necessitat els militars per imposar el seu pensament i domini. I ara queda clar que no pensen renunciar-hi. Tampoc els seus adversaris, la Xina i Rússia.

És la conseqüència de no mirar el futur, de concentrar-se en el present, el melic, els genitals. No analitzar el problema. No descartar les energies fòssils. Negar les renovables. No qüestionar el sistema econòmic. Sotmetre territoris per assegurar-se els proveïments.

Forçar cops d’estat. Convertir-los en estats fallits.

Triar les armes, la guerra, per obtenir els recursos energètics i estratègics. Negar el diàleg i la solidaritat. Deshumanitzar-se. No mostrar cap empatia. Negar el valor de les persones, convertir-les en mercaderia.

‘Deixalles humanes’, que deia Bauman. Necropolítica. Genocidi. Prosperitat capitalista per qui el sistema vulgui, necessiti i hi càpiga. Capitalisme ‘manu militari’. Diguem totes: No passaran!

Article publicat en catalunyaplural.cat el 11/11/2019