Som a l’oficina dels objectes perduts. Arriba ella, li porta la foto d’un paraigua. Caminen per un passadís. Ell obre una cambra que n’està plena. Però no era ben bé això el que ella buscava. Tampoc ho era la clau, ni el peix, ni el rellotge, ni el telèfon que apareixen en les fotografies que cada dia li porta.
Lost Property, un curtmetratge escrit i dirigit per Åsa Lucander, mostra amb una immensa sensibilitat què vol dir que la memòria t’abandoni.
Publicado en catorze.cat el 24/09/2016
Artículos de Opinión