Las condiciones laborales actuales hacen que la norma española pueda estar discriminando por razón de sexo a las empleadas del hogar, según un estudio de la Fundación Alternativas elaborado por la investigadora Arantxa Zaguirre.Los sueldos de las empleadas domésticas representan, de media, el 44% del salario promedio de la economía, “lo que explica las tasas diferencialmente altas de riesgo de pobreza y exclusión social” del colectivo.Es el único trabajo donde el despido puede ejercerse sin causa, solo por “desestimiento” del empleador, algo que, señala el informe, está prohibido por la Organización Internacional del Trabajo.

No fue una orgía, señores, por mucho que los opresores de mujeres, los que no nos respetan, los que quieren volver al patriarcado más virulento y opresor, se hicieran fuerte en su discurso

Lucía Avilés Palacios
Magistrada jutgessa del Jutjat de Primera Instància i Instrucció Núm. 3 d’Arenys de Mar. Va accedir a la carrera judicial per oposició lliure l’any 2009 i des de llavors ha exercit el seu càrrec a diversos jutjats de Barcelona. És professora col·laboradora de dret penal de la Universitat Oberta de Catalunya i membre honorífic de l’Instituto de Estudios de Género de l’Instituto Argentino de Justicia Constitucional amb seu a Buenos Aires. Cofundadora de la secció espanyola de la International Women Judges, l’Associació de Dones Jutgesses d’Espanya (AMJE) i integrant de la seua junta directiva com a vocal.

Té formació especialitzada en matèria de violència de gènere. Ha sigut ponent en fòrums nacionals i internacionals, comunicadora i divulgadora de temàtiques relacionades amb la igualtat de gènere, perspectiva de gènere, lideratge judicial i violència de gènere, entre altres.

Sinopsi
Segons l’ONU “la justícia és un ideal que ha ressonat al llarg de tota la història de la humanitat, en totes les societats i cultures. Però què és la justícia? A l’hora de definir la justícia, les dones en tenen diferents percepcions que estan estretament vinculades a les injustícies que observen i experimenten diàriament”. El 1995, en la IV Conferència Mundial sobre la Dona es va utilitzar per primera vegada l’expressió “violència de gènere”  per referir-se a aquella que s’exerceix contra les dones pel mer fet de ser-ho. A més, es van reivindicar els drets de les dones com a drets humans i es va afirmar que la violència de gènere és un atemptat contra aquests. Els estats, en compliment d’aquest mandat, han d’actuar amb la “deguda diligència” i estan obligats a adoptar les mesures necessàries per prevenir, investigar, sancionar i reparar els actes de violència sobre les dones, provinguen de les autoritats estatals (violència institucional) o per agents privats. Com a manifestació de l’obligació de diligència deguda, el poder judicial -com a poder de l’Estat- també ha d’incloure la igualtat en la pròpia funció de jutjar que li és pròpia i per la qual s’ha d’assegurar la correcta aplicació del dret, de manera imparcial, justa, equitativa i eficaç.

.